Efímer com llampecs

Torras, Bel·lo

Aquests relats ens parlen de la vida quotidiana d’uns personatges que passen desapercebuts, semblen tenir una vida gris i mediocre. Però la sensibilitat que amaguen per por a ser ferits, aflora amb el fet més minúscul i invisible per a qualsevol del seu entorn, perquè només és perceptible per aquells que la soledat els fa receptius i es poden convertir en excèntrics per a viure la més folla fantasia. Els seus dilemes són universals, existencials i bàsics, comprensibles per als lectors que els vulguin acompanyar en un episodi de la seva vida. Duen a dins una càrrega feixuga i trista, però, sense saber-ho, en algun racó, han guardat uns grams d’il·lusió, un grapat de cendres vives, guspires de passió, que fan fondre la por. La por a l’amor, de tanta mancança que en tenen! Fantasies o deliris? Malaltia, extravagància, extrema sensibilitat o percepció, poders sobrenaturals: on és la frontera de la normalitat? On és la pròpia realitat?