El jardí de l'àvia

Bosch, Lolita

"El dia que va morir la meva àvia vaig escriure que el seu jardí era un jardí parlat. L'havia estat fent amb la paciència infinita dels novel·listes que s'enfronten a grans reptes, al llarg de cinquanta anys. Cada planta, cada arbre, cada flor, cada enfiladissa tenia una veu pròpia i una explicació; i juntes conformaven un món carregat de sentit".
Lolita Bosch signa un dels seus textos més personals. Un llibre com un jardí, habitat per cireres, pomes, peres, taronges, nespres, raïm, llorer, menta, romaní, geranis, lliris i gira-sols. Un jardí també de records. D'amor i de tristor. De vida i de mort. D'enyor. Un retrat, per damunt de tot, d'una dona forta i lluminosa.