El pianista valencià Blai Maria Colomer al París del segle XIX

Sánchez García, María Belén

Fort distingué et excellent pianiste. Així definia la premsa francesa i espanyola del seu temps a Blai Maria Colomer Guijarro (València, 1839 - París, 1917).
Membre destacat de la primera escola de piano valenciana de mitjan segle xix, es va perfeccionar a París, obtenint en 1860, el Primer Premi de Piano del Conservatoire Superieur de Musique et Déclamation de la capital francesa, i tres anys després, el Primer Premi d’Harmonia.
Malgrat no ser l’únic ambaixador de la producció musical espanyola a l’Europa del seu temps, el seu mèrit radica en ser el primer que va posar en contacte el piano valencià amb les grans escoles pianístiques europees del segle xix. En 1900, el seu Mètode de piano École Nouvelle va ser premiat a l’Exposició Universal de París, mostra on també fou guardonat un altre valencià, Sorolla.
Compositor, intèrpret i pedagog reconegut, va ser condecorat amb la Lègion d’Honneur francesa i amb el títol de cavaller de l’Orde de Carles III a Espanya.
Les obres de Blai Maria Colomer i la seua escola continuen presents a les nostres aules, i la inclusió de la música en l’àmbit superior de l’educació es deu, en gran part, al treball inesgotable d’aquest pianista valencià.