El tapis de la creació

Castiñeiras, Manuel

El Brodat de la Creació és una obra que té la capacitat d’obrir les portes a una multitud d’interrogants quan es planteja qualsevol estudi del qual en sigui protagonista, degut principalment a la complexitat del seu programa iconogràfic i a qüestions com la seva funcionalitat o promoció, que són encara un misteri.

La publicació de Manuel Castiñeiras desenvolupa en quatre capítols alguns dels conceptes i anàlisis plantejats en les seves anteriors publicacions. Inicia l’obra amb la interessant informació que aporta un informe encarregat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), en el qual s’estudia la tècnica de la peça. En base a aquest estudi l’autor estableix la teoria que el brodat no era un teixit per a ésser penjat, sinó que funcionaria com una catifa per el cor de la catedral en determinades festivitats. El segon capítol és dedicat a l’acurat estudi dels tres grans cicles iconogràfics que conté -la Creació, el Menologi i la Invenció de la Vera Creu-, sempre sobre la base dels treballs que hi havia dedicat Pere de Palol. Com a colofó de l’obra, els dos últims capítols postulen tot un seguit de novetats en referència a la promoció i la possible funcionalitat de l’obra: determina que la peça va ser elaborada amb motiu del concili presidit l’any 1097 a Girona amb la finalitat de resoldre els conflictes interns de l’església catalana i de reafirmar el poder del comte Ramon Berenguer III. Així mateix, atribueix la promoció a la comtessa Mafalda d’Apúlia (1060-1112) qui, segons M. Castiñeiras, va supervisar la realització de l’obra, teixida per les monges del convent benedictí de Sant Daniel de Girona.