El terra i el cel

Escoffet, Eduard

Malgrat la seva dilatada dedicació a la creació, Escoffet s’ha prodigat molt escassament en l’obra impresa, i El terra i el cel és un d’aquells esdeveniments que normalment precedeixen a l’experimentació i que serveixen per demostrar, si és que això fos necessari, que la utilització de nous llenguatges parteix del coneixement i del domini de l’instrument del qual parteix la poesia en un sentit clàssic, el llenguatge, que aquí serveix a l’autor per arquitecturitzar un edifici d’interrogació que es vehicula a través de la paraula i de la seva expressió més alta, remenant els espais de reflexió que ocupen al poeta i preocupen al lector, temes que es reuneixen en un índex que reordena el poemari per proposar una relectura que, oferint els mateixos paisatges, condueixi per diferent itinerari.

composició amb paisatge

si us plau, no deixeu
banderes, escuts ni himnes
a l’abast de la mainada.
un fil de vent tramunta
al meu encontre. obro els ulls.
l’estiu ja ha arrelat.
pàg.24 EL TERRA I EL CEL