El viatge de la Madona de Queralt

Aymerich Bassols, Montse

El viatge de la Madona de Queralt narra la peregrinació física i temporal de la talla romànica de la Mare de Déu de Queralt, passant per la seva conversió en Mare de Déu barroca, que presideix l’altar major de l’església del Santuari des de el segle xviii, fins a l’actual imatge icònica sorgida de la restauració realitzada l’any 1916 amb motiu de la seva Coronació. La Coronació va comportar també un debat sobre la conveniència de treure o no els rics vestits de roba que durant segles havien embolcallat la petita escultura.
Una reduïda mostra dels vestits de roba de la Mare de Déu de Queralt es pot contemplar a l’exposició de la Sagristia del Santuari. La primera exposició es va fer l’any 2001 i durant aquest temps s’hi han anat incorporant diverses peces religioses i litúrgiques. L’objectiu de l’exposició acompanyada de l’estudi d’alguns dels vestits queraltins i dels seus magnífics brodats és el de contribuir a la protecció i conservació del patrimoni tèxtil del Santuari de Queralt.
«Esta imatge és de fusta, està sentada, i és daurada molt antiga. Té lo peu esquerra sobre un bou petit de la mateixa fusta, tot blanc. De alt te dos pams i mig, i porta toca blanca al cap. Té lo Niño en lo genoll esquerra, al qual sustenta amb la sua ma. És daurat, i mira al Poble; amb la ma dreta dona la benedicció, i amb la ma esquerra té un llibre blau arrimat al pit.» (Pere Escuder, 1750)