El viatge vertical

Claramunt, Luis
Plasencia, Clara (ed.)

La Rambla, la plaça Reial, la Barceloneta són els primers espais que defineixen una cartografia vital en què Luis Claramunt (Barcelona, 1951–Zarautz, 2000) s'instal·la per conèixer el món, després d'abandonar l'ambient familiar burgès. Als anys vuitanta se'n va de Barcelona, i Sevilla, Marràqueix, Bilbao i Madrid es convertiran a partir d'aleshores en escenaris per a la seva pràctica artística. Claramunt viatja cap al sud, però a diferència de viatgers anteriors, no el mou cap afany de romanticisme ni d'exotisme; la seva recerca s'aparta del simbolisme i dels paradisos. En la seva confrontació amb la realitat, passa hores i hores recorrent carrers, repenjat en les barres de bars i cafès, sense parar de mirar i deixant que siguin els llocs i entorns humans els que parlin.
Si bé a Claramunt se'l coneix gairebé exclusivament com a pintor, Luis Claramunt. El viatge vertical presenta una àmplia selecció d'obres, des de pintures, dibuixos i fotografies fins a llibres autoeditats, que va fer entre principis dels anys setanta i finals dels noranta. El catàleg inclou els textos de Nuria Enguita Mayo, comissària de l'exposició, Ángel González, Carles Guerra, Teresa Lanceta i Francisco Rivas, i il·lustra profusament cada una de les etapes de l'artista.