Els Cortals empordanesos, del segle XIII al XXI

sis estudis

Saguer, Enric (ed.)

Els cortals són una variant del mas català que trobem al llarg de la faixa litoral de la badia de Roses, concretament a les localitats de Castelló d'Empúries i Sant Pere Pescador. Es caracteritzen per la seva grandària, la presència de terres humides i la dedicació ramadera. Els seus orígens es remunten a la baixa edat mitjana i van anar avançant sobre un territori de llacunes i aiguamolls. En la seva evolució, van donar lloc a un sistema de cultiu basat en la trilogia blat-blat de moro-userda, que els va caracteritzar i identificar a partir del segle XIX. Des de mitjan segle XX, però, l'abandonament agrari i la colonització urbanística litoral els ha fet recular i una part ha desaparegut. En aquest llibre s'apleguen sis estudis que analitzen períodes i aspectes concrets dels cortals, però que posen l'accent, sobretot, en el grup humà que els va habitar: els cortalers.