Els jueus als Països Catalans al segle XX

Pérez Ventayol, Joan (ed.)

Aquest llibre vol ser un punt d’inici, un primer pas per estimular nous projectes de coneixement, de difusió, de comprensió, de reconeixement i de memòria dels jueus i dels seus descendents, i de com van ser percebuts en aquest trosset nostre de territori europeu al segle xx. És per això que s’hi entrellacen mirades àmplies i aspectes concrets.
Com diu Josep Fontana a L’ofici d’historiador, és necessari establir nous llocs d’anàlisi més enllà dels tradicionals per reavaluar aquelles «zones de contacte, a una banda i l’altra de les fronteres posteriors, que han estat escenari d’una multitud d’intercanvis econòmics, culturals i ideològics». En el nostre cas, això equivaldria a intentar normalitzar i incorporar a l’imaginari col·lectiu de la Catalunya del Nord, del Principat, de les Illes Balears i del País Valencià una realitat humana com la jueva, que ha format part secular dels diferents territoris des de tantíssims segles enrere i que va entrar al segle xx al bell mig de l’huracà de la modernitat europea —de funestes conseqüències per a aquesta comunitat— aliena a un passat ja desaparegut però sense perdre la personalitat, i maldant per mantenir un espai de reconeixement i de llibertat als nostres territoris, no sempre reeixit.