Els mugrons ploren sang

Giné, Marta

Estem davant d’un llibre escrit en femení i des del femení que recull la tradició endegada per Virginia Woolf reclamant aquella cambra pròpia i que, a la nostra literatura, tan bé personifiquen autores com la Campmany, l’Abelló o la Marçal.
El poemari, molt ben estructurat, en parts sòlides i coherents, es desplega com un joc on la intertextualitat pren un paper fonamental. No seria agosarat afirmar que es tracta gairebé d’un diàleg amb les veus d’altri per mostrar el joc de relacions íntimes que s’estableixen entre tres generacions femenines: àvia-filla-neta.