Endreç

Lleopart i Costa, Amadeu

Un poemari heptagonal, de set cares precises, set apartats a quin més intens. Començant per la primera, amb un títol d’obertura, “Gènesi” on amb molt bon ofici parla de la mirada i de les paraules creadores, el recorregut per les següents és imprescindible.
L’autor es revetlla en aquest poemari com un expert torsimany dels mots, posant a l’abast del lector el seu coneixement de poeta de l’experiència i també, de la memòria. Segons ens diu ell mateix, la segona part, “Camí” representa una mena de represa del tòpic de l’homo viator. Per a passar, tot seguit a les altres parts del poemari on l’autor es refà en l’àmbit bast i gran de la memòria, tant la pròpia com la heretada.
La darrera part, “Amb tu” suposa un esplèndid passeig per uns poemes amatoris que van des d’una evocació sincera i tendra d’allò que va ser fins els versos d’un íntim desig de fer del bon record un presagi de futur. Per altra banda també flueix per aquest ENDREÇ la torba incomprensió d’aquest món contradictori, incidint en un punt social i reflexiu sobre la condició humana: La maldat i el mirall contrari dels regals que la vida ens dóna.