Enric Arderiu i Valls

l'exemple d'intel·lectual noucentista a les terres de Ponent

Soldevila Roig, Jordi (ed.)

Biografia de l’activista i intel·lectual catalanista Enric Arderiu i Valls (Linyola, 1868-Lleida, 1920). Obra coral de 12 autors que aprofundeix en el personatge. La biografia està dividida en dos parts, la seva vida personal i la seva vida pública, com a professional i com a activista. Va ser arxiver i bibliotecari a l’administració estatal i docent en diferents àmbits (escolar, secundària i magisteri). Arderiu és sobretot un catalanista que evoluciona cap al separatisme molt proper a Francesc Macià. Arderiu s’inicia en una entitat catalanista de Lleida i acaba en l’òrgan de govern de la Federació Democràtica Nacionalista, el primer partit de Macià. Fruit d’aquesta militància veu com se’l represàlia i és expulsat de la funció pública durant uns anys. Això el porta dirigir el diari d’àmbit català La Renaixensa. Precisament, la premsa i l’interès per la comunicació de les seves idees fa que participi en nombroses publicacions. La seva formació universitària el du pels camins de la recerca a través de dos àmbits, l’excursionisme i com a historiador. També s’interessa per la llengua catalana i pel sindicalisme agrari.