Espriu i Barcelona

al principi va ser Lavínia

Pinyol-Balasch, R.

Cent anys després del seu naixement; Espriu és més vigent que mai. Com a poeta satíric i com a poeta cívic, preocupat per l'esdevenidor dels catalans, Espriu torna a ser un gran referent del país. El seu compromís amb la nostra llengua i la nostra cultura esdevé un model per a la societat barcelonina i catalana actuals. Aquest llibre, sumat als actes que han tingut lloc a Barcelona recentment per commemorar l'Any Espriu, representa un merescut homenatge a la seva figura i a la seva immensa obra. M'agradaria recordar les paraules que Salvador Espriu va dir en una entrevista: «Barcelona la veig gairebé sempre amb un punt de crítica, amb un punt d'ironia i, de vegades, de sarcasme, però això no vol dir que jo, a la meva estranya manera, no estimi profundament Barcelona.» L'associació d'un home de la talla de Salvador Espriu amb la ciutat de Barcelona és un privilegi que honora a tots els qui hi vivim. Espriu és molt més que un home de lletres extraordinari i eternament modern. Forma part d'aquelles fornades de personalitats que excel·liren en tots els camps en què dedicaren les seves vides, forjades en una Catalunya renaixent que mirava envers el futur amb fermesa, serietat, confiança i fidelitat. Si una cosa va caracteritzar el comú d'aquelles generacions va ser, sens dubte, el seu arrelament a la pàtria, i, en aquest aspecte, la figura de Salvador Espriu n'és un exemple destacat. Més enllà del seu talent innat que a còpia d'esforç va saber convertir en literatura, no hi ha cap dubte que el rerefons d'aquest impuls provenia ­en el seu cas, de manera totalment manifesta­ del compromís innegociable d'adhesió a Catalunya. La lectura d'aquest retrat de la seva vida i del món d'idees i experiències que l'acompanyaren de ben jove a Barcelona ens en dóna una visió ben clara.