Esquerda

Font i Massot, M. Rosa

Les coses que ens emocionen pugnen per sortir del nostre món interior i ser proclamades a través de la parla o l’escriptura. És el que passa a qui llegeix aquest poemari: la solemne i esqueixada elegia que Rosa Font dedica a la seva mare en cada càntic de recança trasbalsa el lector. I ho fa perquè l’autora escriu des del dolor i de l’enyorament, amb una parla encara desolada, però no pas tremolosa, perquè ha establert aquella mínima distància que permet transformar l’experiència commocionant d’una mort familiar en experiència poètica universal”