Eterna foscor

Casas, Mariano

Premi Maig de Novel·la Breu

En la foscor de la postguerra a València, va aparéixer un dels exemples més brillants de la poesia en valencià: la publicació d’Eterna foscor, de Quintí Bolinches, un poemari únic que no es torna a repetir en l’obra de l’autor. Lídia, enlluernada per la lectura del poemari, descobrirà que darrere de l’obra s’amaga una història amb arrels molt profundes en la vida de la
postguerra a les terres valencianes. Gràcies a un dietari inèdit, Lídia s’endinsarà en un relat de supervivència i exili, d’amor adolescent, de pors i xantatges i de voluntat de viure, amb la literatura com a mitjà d’alliberament.