Extravagància boreal

Lázaro, Josep

A Extravagància boreal hi ha una necessitat de transformació, d’una dona que, nua de recances, inicia un comiat o diversos. El poemari s’estructura en quatre parts: «La caducitat de cada circumstància», «Intervals sense retorn», «Paratge per mossegar» i «Variacions». Les tres primeres, diu Ballester, es podrien concebre com a una de sola, en canvi, a l’última en comença una de nova, on es percep una fugida inassolible.
Els poemes de Josep Lázaro, que tenen «veu de dona», tracten el seu periple terrenal i poètic cap a la fugida. Sorprenen per la seva originalitat, tendresa i sentit de l’humor per la part que té de narrativa: «les paraules referides a allò quotidià són escrites amb sornegueria noucentista», comenta Rosina Ballester. El títol ens situa en allò que ens porta fora de certs límits (extravagant) i també nord enllà, on el poeta, amb la seva pròpia brúixola, trobarà la fi del periple vital (boreal). Fi, com a termini i finalitat. Perquè, mentre cerquem la direcció, la vida se’ns acaba.