Falç i estrelles

Parcerisas, Pilar

Poemes que venen de temps enllà, pessics dels darrers trenta anys en què instants de vida han tocat la poesia. Com els grans de blat arrelats de dia a la terra i projectats a la nit en forma d’estrelles al cel, aquests poemes són fets d’engrunes del temps segades amb la falç a la mà. Memòria dels éssers estimats, paisatges, emocions, confessions i agendes del temps tractats des de la sensualitat de tots els sentits oberts. La poesia és revolta i llibertat. Aquests mots ordenats en forma de poemes són grans de blat que han fugit per les esqueres del temps per trobar els estels. Del dia es passa a la nit on el poema esdevé constel·lació. És interessant tant la relació entre allò natural i allò civil com la reflexió que dedica a la confusió entre el nou i el vell, el que es construeix i el que es destrueix que, com explica en el text, a la nit, sota la llum lunar, es confon.