Feliç

Dols, Nicolau

Feliç té "aquesta ressonància i qualitat de la literatura clàssica que té voluntat de monumentum, de lletra carnal i bategadora, musiquera, plena d'una vitalitat verbal perdurable que, alhora, (podria dir oximorònicament?) no deixa traces (escrita sobre l'aigua) i d'aquesta manera, com deia l'estimada Tsvetàieva, travessa l'espai i el temps. I estic segur que aquests versos fràgils, voladors i fugissers resistiran el temps i les batalles del temps, sobreviuran, per arribar futur enllà, amb el mateix tremor primigeni d'una estela fugaç, o d'un deixant que s'esborra."