Fer País

comunismo valenciano y problema nacional (1970-1982)

Rodríguez-Flores Parra, Vega

Fer País. Comunismo valenciano y problema nacional suposa una anàlisi de l'actitud del Partit Comunista d'Espanya al País Valencià, que passaria a ser el Partit Comunista del País Valencià al desembre de 1976, entorn la qüestió autonòmica i nacional. Intentant traçar la trajectòria d'aquest partit, sempre tractant de reflectir una realitat que va ser convulsa i que va propiciar l'existència de posicions molt dispars en el si mateix del comunisme valencià, hem treballat el període que abasta des d'inicis de la dècada de 1970 fins a l'aprovació en 1982 de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià.
Si bé el conjunt de l'oposició democràtica es va convertir en valedora dels drets a l'autogovern, la definició sobre què era el País Valencià no va ser la mateixa per a aquells per als quals el valencianisme definia la seua pràctica política i per als quals no, com no ho va ser la seua actuació política en relació amb la consecució de la seua autonomia. El Partit Comunista, malgrat ser pioner entre l'esquerra estatal en la reivindicació d'aquests drets, no va deixar d'actuar des de la lògica d'un partit estatal. En aquest context, les tensions internes van ser enormes i van adoptar formes diferents segons la conjuntura. Aquest treball naix precisament amb la voluntat de traçar una visió el més complexa possible –perquè complexes van ser les actituds que es van adoptar per part dels corrents i protagonistes que ací s'analitzen–, de com es va enfrontar a aquell procés el comunisme valencià. Com un partit d'àmbit estatal va bregar amb la qüestió identitària i amb les necessitats del canvi democràtic, i com va encarar el difícil equilibri d'aquests aspectes, que amb el transcurs polític es van tornar en moltes ocasions, incompatibles.