Fer-se franquista

Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís (1936-1946)

Vilanova, Francesc

Carles Sentís Anfruns, periodista, espia, home de negocis, secretari d’un ministre falangista, és, probablement, un dels personatges més importants de la Catalunya franquista. Format en el periodisme catalanista d’abans de 1936, a partir de setembre d’aquell any, ja en plena guerra, el trobarem a Marsella i a Londres fent espionatge; escrivint cròniques de guerra per a la revista falangista Destino; contemplant la fi d’una «película de gángsters» al Cap de Creus el febrer de 1939. L’any 1944, al Congo «se ve por primera vez a los negros no tan lejos de nosotros los blancos». El maig de 1945, a Dachau, «vamos a entrar en una Exposición o Feria de Muestras». Davant els dirigents nazis jutjats a Nuremberg, consignava que «los intérpretes o traductores están encerrados en una auténtica jaula de cristal, como periquitos de lujo». A Nova York, hi va anar per informar als «españoles de verdad». Aquest és el periple vital i professional dels deu anys que van transformar la vida de Carles Sentís: del periodisme català i en català de la primavera de 1936 a l’«ejemplo típico [...] de una generación españolísima», el gener de 1947: «Somos sencillos y optimistas; y la fe ciega en España nos inunda el espíritu y el alma». Deu anys intensos per a fer-se franquista