Fills de ferro

Casanova i Roca, Jordi

Estem davant d'una obra que té un doble interès. Per un costat pot ser llegida com el relat d'unes vides concretes que es manifesten en un determinat espai físic i temporal que demostren que els éssers humans som éssers adverbials de l'existència i de l'experiència humanes, i per l'altra veure com la Història escrita en majúscula intervé, com penetra per les esquerdes de la història personal i la condiciona alhora que la seva interpretació es veu condicionada per la manera de ser dels protagonistes. No hi ha res que determini d'una manera definitiva, però sí que tenim graus diversos d'influència. La nostra cultura va necessitada d'obres d'aquest tipus per arribar a saber molt millor qui som i on volem adreçar-nos de manera individual i de manera col·lectiva. [...] Un llibre, com diu l'autor, que és un procés. I també com diu l'autor unes històries que ajuden a entendre la Història. I totes dues concepcions absolutament necessàries