Fosca negra

Martínez Grimalt, Joan Tomàs

Jocs Florals de Barcelona 2023

I fer una passa o no fer-la, / igualment, / vol dir precipitar-se” es llegeix a Fosca negra, un llibre que és un paisatge dur, angost, cremat. No sé si l’Apocalipsi ja s’ha esdevingut o si està a punt de llançar-se sobre el món i sobre les paraules que l’anomenen, però els poemes de Fosca negra es vinclen abans de resistir-se a la intempèrie, els poemes ploren abans d’agafar-se amb ungles a la vida. “Jamai hi haurà llavor”, diu un altre vers, que dibuixa un món que sona desesperat, sense rendir-se a la desesperació, perquè hi són els mots, perquè les àncores són les paraules per dir, per situar, per veure-hi enmig de la foscor. El poemari sencer és un viatge i és un viatge visionari, més enllà de l’esperança i més enllà del desesper.