Francesc Eiximenis (c. 1330-1409)

el context i l'obra d'un gran pensador català medieval

Riera Melis, Antoni (dir.)

Entre el 6 de març i el 15 de maig de 1409 va morir a Perpinyà Francesc Eiximenis, un dels pensadors catalans més original, polifacètic i fecund. Les seves obres transcendiren àmpliament les fronteres de la Corona catalanoaragonesa i circularen arreu d’Europa, com ho demostren els nombrosos manuscrits1 i incunables disponibles. Conscients de la magnitud i la qualitat de la seva obra, la Presidència i les seccions Històrico-Arqueològica i de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans van decidir declarar el 2009, coincidint amb el sis-centè aniversari del seu traspàs, Any Francesc Eiximenis, organitzar algunes activitats de caire científic i de divulgació, i tancar la remembrança amb un cicle de conferències en què s’analitzessin el context i l’obra del franciscà gironí, a la llum de les darreres aportacions de la recerca. Aquest llibre conté el text corregit de gairebé totes les intervencions dels experts que hi van participar.