Franquisme i transició

repressió, institucionalització i crisi del franquisme

Pagès, Pelai

Entre l’abril de 1939, fi oficial de la guerra civil, i febrer de 1981, després del cop d’estat fallit de Tejero, Espanya i Catalunya van viure quatre dècades de canvis significatius en àmbits polític, econòmic, social i cultural. Després de la guerra civil i la victòria dels militars feixistes liderats per Franco, la repressió va ser constant fins a la seva mort.
D’aquesta manera, en una primera part el llibre se centra en l’aspecte més essencial del franquisme, com és el seu caràcter repressiu: des de la repressió que va portar a terme durant la guerra civil, fins a les darreres condemnes a mort que el règim va dictar poques setmanes abans de la mort de Franco, passant pel paper que va desenvolupar la presó Model de Barcelona i destacant la importància que van assolir les lleis repressives, des de la guerra civil fins a la vigília mateix de la mort de Franco. Un segon apartat es dedica a la institucionalització del règim, en el ben entès de què l’estat franquista es va anar construint sincopadament, responent sempre a mesura en què la realitat ho requeria. L’oposició al franquisme se centra en tres aspectes: en primer lloc, en l’important paper que va desenvolupar el maquis, la guerrilla que es va anar formant a l’estat francès durant la resistència contra l’ocupació alemanya; en les lluites que van portar a terme els estudiants, a partir sobretot de la formació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona; i en el paper que va jugar el Partit Obrer d’Unificació Marxista, en la immediata postguerra. Finalment, la darrera part del llibre es dedica a la transició, sempre naturalment, des d’una perspectiva crítica, en el ben entès de què fent un repàs a l’evolució de tot el període difícilment es pot considerar que es tractin d’uns anys optimistes ni positius.