Fusta i resina

Carbonell, Ofèlia

Un llibre intimista d’una jove que intenta trobar el seu lloc al món. Una violinista acabada de graduar rep una proposta inesperada. Mentre passeja de nit per Barcelona, fa cerveses amb els amics i esquiva turistes, defuig la pregunta: Ets prou bo per viure d’allò que estimes? Ho estimes prou per malviure’n?«Els dits se’m mouen automàticament. Ara ve el fragment de les escales, primer en sextets, després en quatres, i, finalment, l’escala en terceres dobles, tot picat, per tornar a començar. No em rellisca cap dit i l’arc va amunt i avall, corda arran. Fa olor de resina, suor i fusta. Tot rutlla. “Vigor i força”, em dic, i penso en la lletra del meu professor mentre tanco els ulls per fer l’últim trèmolo abans del silenci. Vaig bé. Sono bé. Crec. Sono millor que abans»