Gabriel escriu a les roselles

Cid Rodríguez, Ernesto

Quan Gabriel marxa de les Planes del Montsià no podia ni somiar que tornaria a enamorar-se a la França envaïda pels nazis. El camí estarà farcit d’adversitats per a un llaurador amb el seu volum inseparable de Lectura i treball sota el braç. Creuarà a contracor els Pirineus, igual que una altra planera repudiada pel seu poble matern, Santa Bàrbara, per dos grans pecats comesos: ser esquerrana i dona separada. Ella és Carme Ballester Llasat, primera dama de Catalunya, muller del president Lluís Companys.
Detingut al front de l’Ebre, Gabriel passarà per la presó de Pilats, els camps de concentració d’Argelers, Barcarès, estacions de trens… fins que una infermera li generarà esperança, com ho fa una rosella quan lluita per la vida al bell mig de l’adversitat que ho envolta tot. Una història d’amor protagonitzada per un home amb valors, coherent i valent, virtuts que només li podien presagiar un destí profundament tràgic.
Símbol d’una personalitat resilient, Gabriel perdrà la seva identitat humanitzadora, substituïda pels guarismes freds a l’esquena d’una camisa de ratlles en camps d’extermini del Tercer Reich: Estrasburg, Mauthausen i Gusen.
Els camps de roselles evoquen una bellesa desbocada, però ens recorden també la fragilitat de la vida, com d’efímer pot ser tot i, alhora, simbolitzen el record als herois en temps convulsos, com el nostre protagonista, Gabriel.