Gats

Cañas, Josep
Jané i Figueres, Joan (ed.)

Que un gat digui miau o mieu, tothom hi està conforme. Ara bé, poder seguir una conversa entre gats, ja costa més de creure. I si us digués que jo vaig poder seguir un diàleg entre una gata mare i el seu cadell? Direu, ja ho sé, que aquests són símptomes d’afluixament de rosca i que, si la cosa avança, un acaba parlant tot sol. Però, tan desgraciats i poqueta cosa sou, no em direu que vosaltres no heu parlat sols alguna vegada? Va, sigueu sincers i no uns gates maules _ara que tenim el gat. De fet, comprendre les bestioles no hauria de ser tan descabellat quan, qui més qui menys, s’ha dirigit a un gos, o a un cavall, i li ha dit alguna cosa que crec que ell ha entès perfectament. I us diré més, cavil·lo que els animals ens entenen més bé a nosaltres que nosaltres a ells. El que passa és que són més prudents i saben dissimular quan els convé. Doncs bé, us contaré el que miolaven els dos protagonistes d’aquesta història...