Ho faré igualment

Muñoz, Jeroni

Premi Teodor Llorente de Novel·la Negra 2020 de La Pobla de Vallbona

I si el poder és més senzill i proper del que imagines? Et fan creure que les regnes són llunyanes i elevades quan, en realitat, potser són embolicades pels carrers que trepitges cada dia. En una ciutat fins aleshores somnolent, uns assassinats portaran a dos policies uns dies que no oblidaran mai. Els barris on han viscut sempre, nous. Les amistats de tota la vida, de sobte desconegudes per a la sergent que dirigirà la investigació en què es troba involucrada una noia prostituïda des dels setze anys per aquells que l’havien de protegir. La corrupció que tan sols havien vist a la televisió, resulta ser ben a prop.
Tant, que els farà qüestionar fins i tot els actes propis i els de persones estimades. Sense voler-ho, comprovaran que la pau i la bondat no era res més que pols sobre la superfície de la realitat. Però, superat el terror de palpar la proximitat de la putrefacció, s’adonaran que han de mirar-la als ulls sense por per desemmascarar-la i extirpar personatges capaços d’amenaçar a una menor de qui abusen escridassant-li que “això és una puta democràcia i manem molt, nosaltres. Ho entens?”. Et voldran espantar però planta cara. És més simple del que sembla.