Ignosi

Sampere, Màrius

Ignosi és el darrer poemari de Màrius Sampere. La seva poesia té l’agosarament i l’ambició dels millors mestres, però no l’inspiren ni la mera acumulació de coneixements –sempre limitadíssima per a cada cervell humà– ni la saviesa de qui se sent empès per la consecució d’un equilibri, d’una certa reconciliació amb el món. Sampere, que el considera caòtic, arbitrari, capriciós, no hi vol fer les paus. S’hi baralla i protesta esfereït i revoltat davant del dolor, davant de la mort dels qui han nodrit de tendreses i de somnis els seus dies. La poesia de Màrius Sampere esdevé aleshores encara més elegíaca i impressionant, s’exigeix la interrogació. En parla en aquest llibre des del títol, Ignosi, que ens remet a la noció del desconeixement de l’essencial, duent cap a l’abstracte o l’absolut el sentit que atribuïm al mot ignorància. Ignosi, un volum escrit durant l’any 2014, immediatament després de completar Ningú més i l’ombra, hi presenta unes clares connexions. Ignosi ens convoca des del fenomen concret, des del gra de sorra, a l’oceà del misteri i ens recorda la nuesa de l’ésser humà davant del vertigen de l’univers. Sampere conclou a ‘Els universos dormien’: «El silenci activa el crit de les esferes».