Ikunde

Barcelona, metròpoli colonial

Antebi, Andrés (dir.) (...)

El 1968, a les acaballes de la llarga nit del franquisme, l'aleshores colònia espanyola de Guinea va assolir la seva independència, batejada com a Guinea Equatorial. Es clausurava doncs un període fosc de la història del territori centreafricà, dominat per les lògiques extractives pròpies de la dominació colonial: cacau, cafè i fustes nobles, principalment.
A diferència, però, del que podria imaginar-se, l'autèntica metròpoli d'aquell projecte colonial no fou Madrid, sinó Barcelona. En efecte, des de finals del segle XIX, la rica activitat industrial radicada a la Ciutat Comtal havia estimulat una important transferència d'inversions cap a aquella colònia llunyana, mentre els missioners claretians, a partir de la seva seu a Vic, s'encarregaven de les tasques d'evangelització de les poblacions autòctones.
A mesura que es consolidava l'empresa colonial, l'explotació de les riqueses del territori es va veure secundada per una xarxa cada cop més nombrosa i diversa de colons i de projectes, alguns d'ells albirats sota criteris que ja no eren únicament comercials.
Potser el colofó dels projectes científics destinats a Guinea fou la creació, el 1959, del centre d'Ikunde, a pocs quilòmetres de Bata, la capital de la Guinea continental. Bastit gràcies a la iniciativa personal d'Antoni Jonch, aleshores director del Parc Zoològic de Barcelona, i August Panyella, director del Museu Etnològic, i dirigit per Jordi Sabater Pi, Ikunde aprovisionà durant una dècada bona part dels fons zoològics, etnològics, arqueològics i botànics de l'Ajuntament de Barcelona, i s'erigí com una institució clau per comprendre alguns trets essencials en l'emergència de la xarxa d'equipaments culturals de què disposa actualment la ciutat.
Prenent com a fil conductor la creació d'Ikunde enmig de la selva tropical, l'exposició pretén revisar el lligam complex i ambigu trenat entre Barcelona i Guinea.