Ja tenim l'electra!

El Vendrell 1909-1952

Borrut i Casellas, Josep

L’electricitat és un fenomen conegut des de molt antic. L’any 600 aC, Tales de Milet ja va conèixer que l’ambre té la propietat d’atreure certs objectes tot fregant-lo. Però no és fins als segles XVIII i XIX quan les investigacions en aquest camp avancen de tal manera que crearan les bases del que avui coneixem com a electricitat: personatges com Volta, Faraday, Ohm, Orested, Joule, Edison, Franklin, Hertz... van ser cabdals en aquest avenç. Potser el més conegut és Thomas A. Edison, creador de la primera bombeta amb fil incandescent.
L’aparició d’aquesta font d’energia va donar lloc al que anomenem la segona revolució industrial, però sobretot va significar un canvi social. La il·luminació, l’aparició dels electrodomèstics, la millora en el transport i la mecanització d’empreses han estat processos que han canviat la manera de viure i de pensar de les persones.
Aquest innovació va continuar donant lloc a l’electrònica (l’anomenada tercera revolució industrial). L’aparició al segle XX dels transistors, telefonia, televisió, informàtica, robòtica o internet ens han portat a un altre món totalment diferent que molt poc podien imaginar aquella gent de final del segle XIX quan van poder il·luminar amb bombetes elèctriques les seves llars.
Com tota innovació, l’inici de l’electricitat també es deu a gent valenta que vol introduir aquests canvis malgrat les dificultats, i el Vendrell no en va ser una excepció. El procés d’electrificació del municipi s’inicia amb una primera proposta el 1904 de crear una central aprofitant el cabal sobrant d’aigua de Tomoví, però no es fa efectiu fins al 1909 amb una central tèrmica a la carretera de Santa Oliva. El Baix Penedès fou una de les darreres comarques catalanes a tenir electricitat, i aquest procés no acabà fins al 1952 amb l’electrificació del poble de Sant Vicenç de Calders, després de l’Estació de Sant Vicenç de Calders el 1913 i de Sant Salvador o Coma-ruga el 1923.