Jesuïtes valencians

de l'esplendor Borja a l'ocàs Borbó

Monjo i Dalmau, Francesc-Joan (ed.)

Aquest llibre ens descriu, en clau divulgativa, les vicissituds que entre els segles xvi i xix va viure la Companyia de Jesús, l’orde religiós més poderós i influent de l’edat moderna. A través d’una passejada de més de tres-cents anys per la història de l’institut ignasià en terres valencianes, el llibre ens acosta al coneixement dels jesuïtes valencians més importants, com ara Francesc de Borja –IV duc de Gandia, prepòsit general de l’orde i sant– o el pare Joan Andrés i Morell –home de gran talent i cultura enciclopèdica.
La Companyia de Jesús ha patit diversos exilis i supressions. El primer va ser el de l’any 1767, quan Carles III expulsà els jesuïtes dels seus dominis, amb la posterior abolició de l’orde pel papa Climent XIV, el 1773. L’erudit Gregori Maians escriví al seu amic Josep Finestres: «Aquest cos de bo es va fer savi, de savi polític, i de polític va passar a no res». Una frase que explica la fatalitat de la Companyia de Jesús en tot el món. Però com el mitològic fènix, que crema i renaix de les seues cendres, el 1814 l’orde ignasià seria restaurat per Pius VII.