Jo mateixa, suposo

Carrero, Natalia

La vida de la Valentina Cruz sempre ha estat marcada per un sentiment de no pertinença al seu entorn. No encaixava en la seva família barcelonina dominada per la figura d'un pare despòtic que va fer del tot impossible establir el més mínim vincle afectiu. No encaixa en el barri madrileny on viu ara, superficial i buit, amb una vida social que no li aporta res. No encaixa en una cultura oficial massa preocupada en una literatura fàcil que menysté el valor subversiu de la bona literatura, a la vegada que descataloga i destrueix tot allò que ha publicat. Amb prou feines encaixa amb la seva família, el seu marit i les seves filles, però és un encaix aconseguit a cops d'equilibri, estratègia, submissió i renúncies. Valentina Cruz busca en la literatura l'autenticitat que la vida li nega, s'encara a l'escriptura com a un mirall trencat que li retorna les seves ferides, s'entrega a la lectura exigent, a la que demana esforç, a la que tot ho qüestiona. És aquí on busca el seu espai, un lloc incòmode, però l'únic on pot sobreviure