Joan Layret i Pons (1911-1975)

una generació trencada

Masriera i Ballescà, Francesc

Joan Layret i Pons, mataroní, nacionalista i cristià, és testimoni clar de la diversitat de republicans que van patir el pas de la il·lusió a la desfeta. Polític d’excepció, líder de Nosaltres Sols! i Estat Català, a l’exili va participar en tasques humanitàries i en la resistència, amb l’esperança d’aconseguir una Catalunya lliure acabada la Segona Guerra Mundial. Amb el Front Nacional de Catalunya va treballar intensament per la formació d’un ampli govern català. El perfil del personatge ha estat tractat des de l’evolució dels esdeveniments i de la seva important participació en unes circumstàncies excepcionals. Una biografia feta des de la proximitat oral i consolidada en la investigació documental, per oferir la trajectòria d’un polític singular que va morir a l’exili, a Punto Fijo, un “caserio” oblidat de Veneçuela. Francesc Masriera i Ballescà, vinculat al món excursionista, participa en els butlletins interiors de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró fins que el 1969 s’edita “Cingles”, butlletí-revista reconeguda amb el Premi Tasis Torrent de Premsa Comarcal. Col·labora al setmanari “El Maresme” (1977-1982) i ha publicat Jordi Arenas, la sublimació de l’art i Cinquanta anys de les pintures murals de Jordi Arenas a la Capella del Sagrament de Santa Anna.