L'articulació del territori a la Catalunya moderna

Dantí i Riu, Jaume (ed.)

Estudi de l'articulació del territori català entre els segles XVI i XVIII des de les diverses variables que hi intervenen: l’econòmica, la demogràfica, la social i la política. Amb l’objectiu de completar l'anàlisi de la xarxa urbana, s'ha centrat l'atenció especialment en les Terres de l’Ebre i les seves particulars relacions des del Pirineu al pla i amb tota l’àrea costanera, però també amb Aragó i el País Valencià. L'obra, a càrrec de diversos professors de la Universitat de Barcelona, compta, a més, amb la col·laboració de Ricardo Franch (Universitat de València), de Patrici Pojada (Universitat de Perpinyà) i d'Olivier Codina (Departament de Patrimoni Cultural. Andorra) per contrastar les característiques de l'articulació catalana amb la valenciana i per ampliar la perspectiva de l’aportació transfronterera.
L'entramat que formaven un bon nombre de viles i ciutats que esdevingueren referents per a un entorn relativament ampli, amb més o menys relació amb Barcelona, ajuda a explicar alhora els canvis en la jerarquia demogràfica, l’atracció de mercaders i productes forans, la incorporació en la representació a les Corts o la incidència dels seus consells municipals, especialment en moments de conflicte com els de la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió