L'assaig dispers

Fuster, Joan
Ballester, Josep (ed.)

Els Assaigs dispersos ens permeten fer una mirada en l’evolució del discurs assagístic de Fuster de 1948 fins 1991. Quaranta anys d’escriptura on apercebem continuïtats i discontinuïtats tant d’estil com de llibertats formals, de motius temàtics o de referències presents, algunes gairebé des dels inicis, moltes altres apareixen en posterioritat en la seua creació. L’assaig és el gènere vehicular on Fuster ens mostrarà el pensament i el projecte d’allunyar-nos de les mixtures ideològiques i de desintoxicar-nos de les metafísiques a l’abast. Així, l’estil, la seua llengua de creació serà un mecanisme higienitzador adreçat a eliminar els gèrmens nocius de tot dogmatisme i de les estratègies enganyoses del poder. La seua obra, des d’aquest punt de vista, és una conversa que indueix a participar el lector. I l’aspecte estilístic, també és un diàleg: obert, provocador, relatiu, suggeridor, discontinu, amé.