L'ombra de Nèmesi

Cerezo i Pumariega, Maria Gemma

«¡Els havia vingut ben de sorpresa, aquella mort! Tot el poble se'n feia creus; no s'ho acabaven de creure. Una fallada cardíaca, havia dit el metge... No es pensava que li resultaria tan fàcil. No li va tremolar la mà ni les cames li van fer figa. Després, quan es va descobrir el cadàver, havia sabut mantenir les maneres; no s'havia delatat. Això era el que li feia més por: no saber dissimular davant dels altres. Però se n'havia sortit prou bé. Sentia com la satisfacció l'omplia per dins i una sensació molt semblant a l'alegria li feia espurnejar els ulls. Ara li tocava esperar una temporada abans de continuar. Deixaria passar el temps i, quan ja no se'n recordessin, hi tornaria. Somreia només de pensar en el patiment de la gent quan anés lligant caps i s'adonés que Nèmesi havia arribat al poble»