L'oracle de la natura

Vidal Rodríguez, Damià

No són pocs els estudiosos que defensen que l’obra d’un autor es pot interpretar sols adreçant-se als títols. En aquest cas, L’oracle de la natura ja ens diu moltíssim. El poeta el que fa és escoltar el clam de la natura. Un clam que arriba en forma de predicció, de vaticini, d’oracle, en definitiva. Com aquella saviesa amagada a l’interior de l’oracle de Delfos a l’antiga Grècia. A ningú se li escapa que reflexionar sobre la natura és una qüestió de vivíssima actualitat. Temes com el canvi climàtic o la pandèmia mantenen en primer pla el ressò d’aquesta preocupació. El plantejament que fa en forma d’oracle ens dóna a conèixer molt del tarannà de l’autor. No cerca alliçonar sinó conscienciar, compartir. Cerca la conscienciació de la forma amb què sols la poesia ho sap fer. Una forma oberta, interpel·ladora, commovedora però mai imperativa, una forma que solca les ones del suggeriment perquè sigui el lector qui tregui les pròpies conclusions.