L'última carta

Blanch, Ramon

Kevin O’Sullivan és un irlandès d’origen humil i James Doyle, anglès, forma part de l'aristocràcia per atzars de la vida. Al voltant d’aquests dos personatges, de la seva amistat, dels seus records d’infantesa, de les seves aspiracions professionals, polítiques i sentimentals es desenvolupa la trama de la novel·la, que se situa en el període en què s’esfondra l’Antic Règim a França, en què a Irlanda s’activa la reacció contra la dominació anglesa, en què les classes socials, fins aleshores inamovibles, comencen a gestar una burgesia il·lustrada.
El text està estructurat amb hàbils flashbacks i referències detallades a fets històrics. Les incursions epistolars dels personatges, en un estil que recorda la literatura anglesa de l’època –l’autor és un bon coneixedor del món britànic– acaben de relligar la trama d’aquest llibre, que té com a leitmotiv el pas del temps. En paraules de Shakespeare, i que l’autor fa recordar a un dels seus personatges: «Què en farem amb aquest inexorable temps, si l’hem malgastat i ara ell ens malgasta?». L’última carta transporta el lector a una època apassionant i a unes vivències humanes en què l’amor, l’amistat i la lluita per la llibertat d'Irlanda en front del domini britànic transcendeixen el pas dels anys.