La cançó del riu

Sáez, M. Carmen

Aquest llibre és un recull de petites històries que són brins de vida a la recerca de la llum. És el record impregnat de les vivències dels éssers humils; és el poble, el pas del temps, la terra buida, aquells que hem estimat i sempre estimarem, però també és el dolor i l’alegria. Són contes breus, alguns estan relacionats entre ells: personatges i històries. Podem dir que és una faula dins de la memòria. El recull està dividit en quatre parts, com quatre batecs d’un cor. Qui coneix Mari Carmen Sáez, sap que totes les seues obres són producte d’una barreja de treball constant, il·lusió i il·luminació/inspiració. Una vegada més, l’escriptora, en la seua gran generositat, ens apropa a aquest món senzill i humà de las mà d’uns personatges quotidians i amb molt de criteri. El seu estil, com una veu que ens parla a l’oïda, de seguida ens sembla familiar i proper i ens obre els sentits cap a altres realitats més o menys properes o llunyanes en el temps. Amb diàlegs amens i vius, ens proposa una apertura cap a personatges emblemàtics que parlen en una llengua que defineix una manera de ser i d’estar al món. Em semblen uns contes perspicaços que enlluernen la nostra ment i desperten la nostra empatia envers personatges (transsumpte de persones) del nostre voltant. Perquè res no hi ha com la mirada atenta d’una escriptora per a mostrar-nos l’altra cara de les coses, en una cançó que sembla nova tal vegada perquè mai l’hem escoltada. Agraïsc a Mari Carmen que seguisca en el camí de la literatura, perquè ens mostra molts matisos suggeridors que ens enriqueixen. (Mar Busquets-Mataix)