La crida

Mateu Serra, Antoni

Premi Baltasar Porcel Vila d’Andratx 2016

El 5 de novembre del 1872 el Mary Celeste, un veler mercant amb el capità Briggs, la seva dona, la seva filla i set mariners més, va salpar del port de Nova York en direcció a Gènova. Al cap d'un mes el vaixell va ser trobat a la deriva i sense ningú a bord. De la tripulació, no se'n va saber mai més res. Aquella desaparició inexplicable i les múltiples especulacions posteriors van convertir l'incident en un fenomen social a l'època i va arribar als nostres dies com a paradigma dels misteris marítims.
El vaixell abandonat va deixar un grapat de detalls amb els quals sempre s'ha provat de trenar un relat lògic -i, per altra banda, necessari- del que va succeir durant la travessia; però, al meu parer, al llarg dels anys va acabar desvestint una mica la història de l'halo romàntic que atresora qualsevol mite modern. En el meu relat, respectant els pocs fets coneguts, he mirat d'omplir els buits amb els anhels de la ficció mitjançant un acostament intuïtiu al que desconeixem que va passar, al mateix temps que intentava atendre les necessitats psicològiques del relat. No obstant això, el que he pretès per damunt de tot, ho reconec, és elevar la temperatura del mite.