La crostera

Coll, Cati

Premi Vila de Lloseta de Poesia Inèdit, 2018

És així: tota ferida ha de cicatritzar. A vegades, però, les ferides no s'assemblen a cap punt i final, ni tan sols a cap punt i apart. De vegades, les crosteres se'ns presenten com un etern ritornelo que ens convida a recordar —a tornar a passar pel cor— tot allò que ens va fer sentir que aquella melodia, per molt que a estones dissonant, valia la pena ésser escoltada —viscuda, sagnada— da capo al fine.