La marca de l'ham

Ortensi, Laura G.

El primer dia de setembre —fèiem la prova inicial— la Carla va preguntar què vol dir ham als exercicis de lèxic. En veu alta, algú va traduir-ho a una altra llengua. Per dins li hauria respost: «Am vol dir estimo; amo vol dir submissió; ham significa ferida, interrogant, record. Tots som, al mateix temps, un peix ferit i un pescador que mira d’omplir el cove, Carla».
La marca de l’ham parla de digerir i traginar cicatrius, hagin fet crosta o no. De mostrar-les amb acceptació, dolor i, potser, cert orgull. Hi surten fantasmes, forenses, genolls cansats i cors amb les artèries empantanegades. Però l’anatomia, aquí, es torna anècdota. Perquè aquest llibre és, sobretot, un viatge des del ressentiment fins a la tendresa. La paraula, doncs, hi pot actuar com a fuetada o, també, com a carícia.