La Pomerola. Primavera

Verdaguer, Jacint
Torrents, Ricard (ed.)
Verdaguer, M. Àngels (ed.)

Ricard Torrents que és qui va exhumar per primera vegada el manuscrit de La Pomerola a la Biblioteca de Catalunya i en va publicar el text i un primer estudi dins Verdaguer : estudis i aproximacions. (p. 373-450).
M. Àngels Verdaguer que és qui, entre els documents relatius als Jocs Florals de Barcelona que es conserven a l’Arxiu Històric de la ciutat, va trobar un text intitulat Primavera que presentava poques variants respecte a La Pomerola i havia estat desestimat pel jurat presidit per Narcís Oller (1896).
El 1896, Verdaguer, a 51 anys i prematurament envellit, compongué el poema La Pomerola, que presentà als Jocs Florals sense èxit. El jurat dels Jocs Florals de 1896, presidit per Narcís Oller, no va premiar La Pomerola amb què el millor poeta que mai havia participat als Jocs Florals demostrava, contra tantes insídies, que continuava essent el millor. Però ell tampoc no el va publicar. Fins al cap de cent anys, el 1995, no se’n va fer una primera edició.
En el llibre s’afirma que el poeta amb La Pomerola. Primavera demostrava que continuava essent el millor i estava en plenes capacitats creatives. Un poema que marca una inflexió en la poesia catalana moderna i obre vies que continuen en El comte Arnau de Joan Maragall o Nabí de Josep Carner o El fill pròdig de Carles Riba. A partir d’aquesta edició crítica, tal com s'argumenta a l’estudi preliminar, podem afirmar que La Pomerola. Primavera és una obra cabdal de Verdaguer com ho són L’Atlàntida i Canigó del mateix autor.