La reconstrucció del llenguatge literari català

Calveras Santacana, Josep

La reconstrucció del llenguatge literari català (1925) ha estat injustament ignorat malgrat ser l’única aportació catalana anterior a Fabra sobre l’estandardització, sobre la cultura de la llengua, és a dir, de què és una llengua i de les exigències i implicacions sociopolítiques que la culturització comporta. Tanmateix, Manuel de Montoliu, en una ressenya crítica apareguda a «La Veu de Catalunya» el 1926, ja destacava que Calveras és el primer a exposar la necessitat que, en el procés de restauració, la llengua sigui considerada com un tot, ja que qualsevol intervenció del gramàtic feta sobre una part sense considerar el conjunt produeix en aquest un desequilibri. Joan Solà a Del català incorrecte al català correcte (1977) feia una anàlisi de 9 pàgines sobre aquest llibre. Lluís V. Aracil a Dir la realitat (1983) li dedica tot un capítol i el considera pioner sobre la teoria de la llengua estàndard i un avantguardista de la prehistòria de la sociolingüística catalana i europea; considera Calveras el Havranek català. Finalment, el professor Narcís Iglésias Franch va pensar que l’obra de Calveras i el llibre mereixia ser el centre de la seva tesi doctoral: «L’obra lingüística de Josep Calveras Santacana» (2011).