La reina fidel

Paz, Montse de

A començaments del segle XV Europa s’esquinça entre la guerra dels Cent Anys, el cisma eclesiàstic i l’amenaça de l’Imperi turc. Mentrestant, els conflictes familiars i les guerres fan sagnar els diferents regnes de la península Ibèrica, on, de mica en mica, una poderosa dinastia s’alça amb el poder: els Trastàmara.
Així les coses, Alfons V, conegut com el Magnànim, té un somni: recuperar les conquestes mediterrànies dels seus antecessors a la corona d’Aragó: Nàpols, Sicília i Sardenya. Fent front a la resistència dels nobles, emprèn una sèrie de campanyes navals fins que aconsegueix conquerir Nàpols. Seduït per la Itàlia renaixentista, s’estableix allà fins al final dels seus dies, envoltat d’una cort esplèndida que ja no va voler abandonar.
En aquest temps, tot el poder dels seus regnes, Aragó, València i Mallorca, i d’un poderós principat, Catalunya, recau en ella: Maria de Trastàmara, reina d’Aragó i comtessa de Barcelona. Intel·ligent, culta i amant de la pau, emergeix com un personatge ferm i conciliador, «l’altre cos del rei», en qui el rei Alfons diposita tota la seva confiança..., però no el seu amor. Governa amb energia i diplomàcia, evitant guerres, revoltes socials i pugnes de família, sempre fidel a la voluntat del seu espòs; sempre, també, esperant el seu retorn.
Maria d'Aragó es un personatje històric fascinant i poc conegut que va governar Catalunya, Aragó, València i Balears. La novel·la et captivarà per les concomitàncies amb l'època actual i perque és una novel·la tan històrica com femenina.