La Terra d'Artana

assentaments andalusins al Llevant de Mallorca

Argemí Relat, Mercè

L’any 1229 Jaume I, comte de Barcelona, va arribar a al-Jaza’ir al-Sharqiya, les illes orientals d’al-Àndalus, acompanyat de magnats, cavallers i soldats. El desembre d’aquell any, les tropes catalanes van entrar a Madina Mayurqa i, al llarg del següent any, van ocupar tota l’illa.
Els conqueridors van trobar a Mayurqa una societat que s’havia establert a les illes feia segles i que s’havia organitzat en comunitats rurals assentades per tot el territori. Les hosts catalanes van irrompre violentament en aquesta societat: van assassinar i capturar persones i van saquejar tot el que van trobar. La conquesta catalana de Mayurqa representa, doncs, un tall brutal en el fi l de la història d’aquella societat. La població anorreada va deixar, com a empremta més visible en el terreny, els seus espais de treball, fragments dels atuells que utilitzaven i els noms dels seus assentaments, recollits en la documentació dels conqueridors quan en feren el repartiment com a botí de guerra. És el testimoni d’aquestes comunitats pageses i, a través d’ell, hem intentat reconstruir com va ser aquella societat per donar-li el seu lloc a la història i fer evident la destrucció de què va ser objecte. L’objectiu principal d’aquest estudi és reconèixer els assentaments andalusins del guz’ de Yartan, un dels tretze districtes administratius en què es dividia Mayurqa en el moment de la conquesta feudal, i entendre la lògica de la seva organització i distribució en el territori.