La transmissió familiar del valencià

Montoya Abat, Brauli
Mas i Miralles, Antoni

L'obra analitza de manera detallada totes aquestes qüestions i presenta un interessant treball de camp a partir de l'estudi de sis-centes entrevistes qualitatives, realitzades a parlants de catorze ciutats valencianes representatives de les diverses situacions viscudes pels processos de substitució i, ara, de recuperació del valencià.
Brauli Montoya i Antoni Mas situen l'origen de la interrupció de la transmissió familiar a la ciutat de València, en el si de la burgesia que sorgeix a partir de la segona mitat del segle XIX com a classe dirigent que relleva la noblesa, la qual ja feia segles que havia renunciat al valencià. “Una taca que s'escamparia, a poc a poc, per tot el territori fins ben entrat el segle XX”.
L'abast del retorn de la llengua pròpia a les llars familiars és encara molt limitat, si bé el moviment revernacularitzador s'ha estés per tota la comunitat de parla valenciana, fins i tot a la ciutat més castellanitzada: Alacant. Este procés de canvi, segons els autors del llibre, té com a motor principal les línies educatives en valencià, si bé la llengua vehicular només arriba a un trenta per cent.