La veu silenciada

Carbó i Bosch, Mercè

El 7 de maig de 1943 era executat contra la paret del cementiri de Girona, l'Eugeni Gurnés i Bou, tenia 36 anys. L'Eugeni, membre del sindicat llibertari CNT havia estat alcalde i després regidor, a l'Ajuntament de Llagostera (Girona) entre el 24 de novembre de 1936 i el 10 de maig de 1938.
La Guerra civil havia acabat el mes de març de 1939 però, al cementiri de Girona, s'afusellaren més de cinc-centes persones entre els anys 1939 i 1945. Tots els executats foren enterrats en fosses comunes. Gairebé tots pertanyien al sindicat llibertari CNT o al partit polític Esquerra Republicana de Catalunya. Els ajusticiats no han rebut mai cap homenatge oficial. Al cementiri de Girona, l'any 2009, s'instal·laren unes mampares de ferro on figuren gravats tots els noms i cognoms dels executats.
La novel.la «La veu silenciada» ressegueix – en part – la recerca que fa la néta de l'Eugeni a través els arxius de tot l'Estat espanyol, com també la seva lluita i la de la seva mare – la Rosa- per anular la sentència arbitrària que condemnà a mort injustament el seu pare i avi.
El 27 de gener de 2015, el Ple de l'Ajuntament de Llagostera aprovà la moció conjunta dels diferents grups municipals en suport incondicional a l'anomenada Querella Argentina per delictes de genocidi i lesa humanitat, encapçalada per la magistrada Maria Servini de Cubría.
El 30 de març de 2010, el Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg havia considerat inadmissible el primer requeriment presentat – tres anys abans – per la filla i la néta de l'Eugeni. El requeriment portava el títol de: "Gurnés contra el regne d'Espanya". L'objectiu principal del requeriment era rehabilitar la memòria de l'Eugeni.