Les harmonies fràgils

García Ribas, Montserrat

Les harmonies fràgils és un sol poema fragmentat entre silencis blancs, imprescindibles en la creació d'aquest petit món ple d'incertesa i fragilitat, fet d'imatges i de versos trencats que passen davant dels ulls com els fotogrames d'una pel·lícula en blanc i negre. Hi ha la temptativa d'expressar una doble mirada, interior i exterior alhora, que participa de l'escena i al mateix temps la contempla des de fora, com en un joc de miralls. L'ús del fragment i aquesta mirada sovint implacable emmarquen i condueixen la veu poètica, nua i descarnada, accentuant la sensació d'estranyesa i fragilitat. Després de l'essencialisme extrem del primer llibre, Com l'últim joc de mai, Montserrat Garcia Ribas fa un pas més enllà obrint la mirada i ens ofrena un cant a l'amor amb poemes que sacsegen amb els seus finals abruptes.